El
problema de la immigració ha estat un problema recurrent a la història, tant a
l’Espanya com a Catalunya i demés regions. Anem a proporcionar una mica de llum sobre el
tema:
El país amb més
immigrants és els Estats Units, que concentra un 20% dels residents estrangers
del món, atrets per les oportunitats de treball i pel
prestigi de la universitat i empreses d'alta qualificació. Segueixen Rússia i
Alemanya, amb més de 10 milions d'immigrants al seu territori. Espanya ocupa el
desè lloc de la classificació, amb arribades creixents per la seva situació
geogràfica a prop d'Àfrica i la proximitat cultural amb Amèrica Llatina. Els
països amb més percentatge de població estrangera són el Vaticà i Andorra.
Els punts del
planeta amb més pressió de la immigració il·legal són: la frontera entre Mèxic
i els Estats Units, Espanya i el nord d'Àfrica; els Balcans i Malàsia.
El
Mar Mediterrani és un dels llocs de pas per a moltes persones que marxen dels
seus països i volen entrar a la Unió Europea. La majoria d’aquestes persones,
demandants de dret d’asil o immigrants, provenen de diferents països d’Àfrica
(Nigèria, Somàlia, Líbia, Sudan, Gàmbia, Mali,...) i del Pròxim Orient (Síria,
Afganistan, Iraq, Pakistan, Palestina,...).
Taxa neta de migració al 2008: positiva (blau), negativa
(taronja), estable (vert), sense dades (gris).
Des de l’any 2000,
30.000 persones han perdut la vida al mar.
En els darrers anys, la Guerra Civil de Síria i la situació que es viu a Líbia,
han incrementat el flux de persones que creuen el Mar Mediterrani. Així, l’any
2015, 3.770 persones hi van perdre la vida intentant arribar a terres segures.
Durant els mesos gener i febrer de l’any 2017, s’han comptabilitzat 13.924
arribades a Europa a través del Mar Mediterrani; mentrestant, 366 hi han mort.
La
immigració irregular és una de les grans preocupacions de la Unió Europea. En aquests
casos, la UE té com a obligació preveure i reduir aquest tipus d’immigració,
mitjançant una política de retorn, respectant però, els drets fonamentals de
les persones i de la lliure circulació.
La UE té com a
objectiu marcar l’equilibri per abordar l’equilibri entre la immigració legal i
la ilegal, aportar i garantir el tracte per igual de les
persones provinents de països tercers.
D’acord
al Tractat de Lisboa, les polítiques de immigració seran regides pel principi
de solidaritat i la repartició equitativa de responsabilitat per parts del
Estats membres, també en aspectes econòmics.
Des de 1998 el
nombre d'immigrants empadronats a Espanya no va parar de créixer fins al 2013,
que va parar de créixer.
El 2015 les Corts
valencianes aprovaren un decret que permetia l'accés universal a l'assistència
sanitària. Arribà a
tindre 20.000 usuaris immigrants baix aquesta norma. El Tribunal
Constitucional d'Espanya el declarà inconstitucional, anul·lant-lo a finals del
2017. A Catalunya va ocórrer un cas similar amb una llei aprovada el 2017 que
fou suspesa pel Tribunal Constitucional el 2018.
L'ajuntament
de València no podia admetre a tràmit les sol·licituds d'ajudes per a pagar el
servei de guarderies per als fills dels immigrants sense papers el 2017. La
regidora d'educació explicava la causa per la Llei de Subvencions d'Espanya.
