dilluns, 27 d’agost del 2018

¿Què és la Borsa?


El vídeo que vos porte en esta nova entrada, explica d'una manera molt didàctica el funcionament de la borsa de valors que havíem començat a explicar a l'entrada anterior.

És molt interessant i didàctic!, així que vos el recomane. 





Com hem vist, la borsa de valors és, en realitat, una de les vies més importants per aconseguir capital. Això permet a les empreses entrar en l'àmbit públic o fer una expansió de capital. La liquiditat d'un mercat permet als inversors de vendre els valors de les empreses de forma ràpida i fàcil. Aquesta és una de les característiques més atractives d'invertir en accions, comparat amb altres inversions menys líquides com podria ser la inversió immobiliària.

La història ens ha demostrat que el preu de les accions i altres actius és una important part de la dinàmica de l'activitat econòmica, i pot influenciar o ser un indicador del moment social. Una alça dels preus de les accions, per exemple, tendeix a estar associat amb un creixement de la inversió o a la inversa. El preu de les accions també afecta la riquesa de les famílies i el seu consum. Per tant, els bancs centrals tendeixen a seguir un control i el comportament del mercat borsari tendeix, en general, a suavitzar la major part de les operacions del funcionament del sistema financer.

Fins la pròxima!

dimecres, 22 d’agost del 2018

Entorn: la borsa de valors

En aquesta nova entrada vaig a explicar-vos breument el funcionament de la borsa de valors:

Com sabem, l'entorn de les empreses està caracteritzat per tots aquells elements que influeixen en una empresa, bé siga de manera general o particular. Les conseqüències de l'entorn es reflexen particularment a la borsa de valors, on podem veure com els preus dels títols que cotitzen a la borsa fluctuen com a resultat de les noticies que es van publicant i de les estimacions futures dels inversors. Tot això és el que fa de la borsa un tema tan interessant.

A més a més, les borses de valors fomenten l'estalvi i la inversió a llarg termini, enfortint el mercat de capitals i impulsant el desenvolupament econòmic i social d'un país. Els participants en l'operació de les borses són bàsicament els demandants de capital (les empreses, els organismes), els oferents de capital (estalviadors, inversionistes) i els intermediaris. La negociació en les borses de valors s'efectua a través d'intermediaris que són membres de la Borsa, coneguts usualment amb el nom de corredors, societats de corretatge de valors, cases de borsa, agents de borsa o comissionistes, d'acord amb la denominació que reben en les lleis de cada país.

Finalment dir-vos que la primera Borsa es va crear a Amsterdam els primers anys del segle XVII. Actualment n'hi ha en molts països, i la més important del món és, a hores d'ara, la Borsa de Nova York. 

En Espanya, la borsa de Madrid, que podem consultar clicant a l'enllaç següent:

                                                                             Borsa de Madrid







divendres, 17 d’agost del 2018

Ètica empresarial


Està clar que les empreses han de ser rendibles i guanyar diners, això ho entén tothom. Ara, però, diversos empresaris catalans s'uneixen amb la voluntat de reivindicar una empresa que vagi més enllà de l'èxit econòmic. Fan una crida a implicar-se per canviar el món, cadascú en el seu terreny i amb el que pugui aportar.
Ací vos expose les principals idees i conclusions que hem tret de l’article publicat al diari “el Món” i que podeu llegir complet punxant ací.


El punt de trobada va ser el Barcelona Cercle de Negocis Ètics (BCN è), que es va presentar a EADA, i on un dels seus promotors, el periodista i comunicador David Escamilla, assenyalava els valors principals que poden servir de punt de partida: "sostenibilitat, transparència i compromís. Una empresa que dóna dividends més enllà dels econòmics". Fer alguna cosa més que un departament d'RSC.
Triodos Bank: banca ètica no és un oxímoron
Joan Antoni Melé, sotsdirector general de Triodos Bank, reclama "una economia basada en la fraternitat, on hem de canviar el concepte de treball i donar-nos suport uns als altres".
Aquest experimentat banquer és un dels impulsors de Triodos Bank, que es defineix com la banca ètica. "Quan explicàvem el projecte tothom ens deia que estàvem bojos, i ara no parem de créixer", recorda.
Alqvimia, cosmÈTICA 100% natural
Idili Lizcano és el creador d'Alqvimia, una empresa de perfumeria i cosmètica natural d'alta qualitat, compromesa amb la societat i el medi ambient. "Sempre he pensat que l'ètica és rendible, i porto 30 anys demostrant-ho", afirma orgullós.
A l'empresa garrotxina, Idili Lizcano afirma que "el primer que fem per ser ètics són productes de qualitat". Un altre punt clau és la no contaminació: "podem crear riquesa sense destrossar la natura", assegura.
Numintec, tecnologia al costat de la cultura
La història de José Maria Torres, director general de Numintec, és ben peculiar. El campió del món de Karate que funda una empresa tecnològica d'èxit. Torres assegura que "és important que els empresaris que anem bé ens comprometem amb la societat i les persones".
"Només es parla d'imputats, i hem d'alçar la veu de la gent honesta, que ajuda els demés", reivindica. Aquesta és la filosofia de Numintec, que dóna tots els diners de la seva màquina de cafè a un menjador social. Petites accions que fomenten un compromís ètic amb la societat.

El problema de la inmigració


El problema de la immigració ha estat un problema recurrent a la història, tant a l’Espanya com a Catalunya i demés regions.  Anem a proporcionar una mica de llum sobre el tema:
El país amb més immigrants és els Estats Units, que concentra un 20% dels residents estrangers del món, atrets per les oportunitats de treball i pel prestigi de la universitat i empreses d'alta qualificació. Segueixen Rússia i Alemanya, amb més de 10 milions d'immigrants al seu territori. Espanya ocupa el desè lloc de la classificació, amb arribades creixents per la seva situació geogràfica a prop d'Àfrica i la proximitat cultural amb Amèrica Llatina. Els països amb més percentatge de població estrangera són el Vaticà i Andorra.
Els punts del planeta amb més pressió de la immigració il·legal són: la frontera entre Mèxic i els Estats Units, Espanya i el nord d'Àfrica; els Balcans i Malàsia.
El Mar Mediterrani és un dels llocs de pas per a moltes persones que marxen dels seus països i volen entrar a la Unió Europea. La majoria d’aquestes persones, demandants de dret d’asil o immigrants, provenen de diferents països d’Àfrica (Nigèria, Somàlia, Líbia, Sudan, Gàmbia, Mali,...) i del Pròxim Orient (Síria, Afganistan, Iraq, Pakistan, Palestina,...).

Taxa neta de migració al 2008: positiva (blau), negativa (taronja), estable (vert), sense dades (gris).

Des de l’any 2000, 30.000 persones han perdut la vida al mar. En els darrers anys, la Guerra Civil de Síria i la situació que es viu a Líbia, han incrementat el flux de persones que creuen el Mar Mediterrani. Així, l’any 2015, 3.770 persones hi van perdre la vida intentant arribar a terres segures. Durant els mesos gener i febrer de l’any 2017, s’han comptabilitzat 13.924 arribades a Europa a través del Mar Mediterrani; mentrestant, 366 hi han mort.
La immigració irregular és una de les grans preocupacions de la Unió Europea. En aquests casos, la UE té com a obligació preveure i reduir aquest tipus d’immigració, mitjançant una política de retorn, respectant però, els drets fonamentals de les persones i de la lliure circulació.
La UE té com a objectiu marcar l’equilibri per abordar l’equilibri entre la immigració legal i la ilegal, aportar i garantir el tracte per igual de les persones provinents de països tercers.
D’acord al Tractat de Lisboa, les polítiques de immigració seran regides pel principi de solidaritat i la repartició equitativa de responsabilitat per parts del Estats membres, també en aspectes econòmics.
Des de 1998 el nombre d'immigrants empadronats a Espanya no va parar de créixer fins al 2013, que va parar de créixer.
El 2015 les Corts valencianes aprovaren un decret que permetia l'accés universal a l'assistència sanitària. Arribà a tindre 20.000 usuaris immigrants baix aquesta norma. El Tribunal Constitucional d'Espanya el declarà inconstitucional, anul·lant-lo a finals del 2017. A Catalunya va ocórrer un cas similar amb una llei aprovada el 2017 que fou suspesa pel Tribunal Constitucional el 2018.
L'ajuntament de València no podia admetre a tràmit les sol·licituds d'ajudes per a pagar el servei de guarderies per als fills dels immigrants sense papers el 2017. La regidora d'educació explicava la causa per la Llei de Subvencions d'Espanya.

dimecres, 15 d’agost del 2018

Amancio Ortega: un empresari exemplar

Amancio Ortega Ganoa (Busdongo, Villamanín, Lleó, 28 de març de 1936) és un empresari gallec del sector tèxtil que va fundar, juntament amb la seva ex-dona Rosalía Mera, Inditex (Indústries de Disseny Tèxtil SA), empresa de la qual va ser president. És conegut per la marca de roba Zara. Ortega posseeix la major fortuna d’Espanya i el 2011 era el tercer home més ric del món, compta amb 57.000 milions de dòlars, tot i que el 2013 la revista Forbes el va considerar l'espanyol més ric, amb una fortuna que ascendia als 47.600 milions d'euros

L'empresari gallec Amancio Ortega es converteix en el tercer home més ric del món
Passa per davant del nord-americà Warren Buffet i escurça distàncies amb el mexicà Carlos Slim, la principal fortuna mundial

En 2017 s'ha convertit en el tercer home més ric del món, amb una fortuna de 46.600 milions de dòlars (38.000 milions d'euros), segons l'índex diari de Bloomberg.
Ortega, de 76 anys, ha augmentat la seva fortuna aquest any un 32% (11.400 milions de dòlars), tot i la crisi a Espanya.

L'empresari gallec ha superat el president de la firma nord-americana d'inversions Berkshire Hatthaway, Warren Buffet, amb una fortuna de 45.700 milions de dòlars (37.150 milions d'euros), segons l'índex de Bloomberg.

L'agència nord-americana especialitzada en informació econòmica, que mesura les grans fortunes del món, destaca l'ascens imparable d'Ortega, especialment per la seva exitosa trajectòria a la Xina i a altres mercats emergents.

La fortuna d'Ortega escurça distàncies amb la del magnat mexicà de les telecomunicacions Carlos Slim, l'home més ric del món. La diferència se situa en 27.600 milions de dòlars (22.500 milions d'euros). Darrere de Slim, el nord-americà Bill Gates, cofundador de Microsoft, amb una fortuna de 63.000 milions de dòlars (51.100 milions d'euros).

Curiositat! 15 coses que no sabies d'ell:









La cadena de valor


La cadena de valor és un model teòric proposat per Michael Porter en el seu llibre Competitive Advantage: Creating and Sustaining Superior Performance (1985) que serveix per descriure les activitats que desenvolupa una empresa per lliurar un producte o servei al mercat. Cada activitat incorpora una part del valor associat al producte o servei final, així com també una part del cost total. L’anàlisi de la cadena de valor permet identificar les fonts d’avantatges competitius de l’empresa i per tant les contribucions que generen al valor total. La desagregació de les diferents activitats de l’organització, en funció de si estan o no directament vinculades amb el procés productiu permet distingir entre activitats primàries i activitats de suport.

Activitats primàries
Les activitats primàries abarquen la seqüència d'adquisició de matèries primeres, transformar-les en productes finals, amb la seva corresponent distribució, comercialització i servei postvenda. Són les següents:
  • Logística d'entrada
  • Operacions.
  • Logística de sortida
  • Màrqueting i vendes
  • Servei postvenda


Activitats de suport
Les activitats de suport no formen part del procés productiu bàsic, tot i que són necessàries i complementàries pel correcte desenvolupament de les activitats primàries. Les realitzen departaments especialitzats i es poden identificar en aquestes quatre:
  • Infraestructura de l'empresa
  • Gestió de recursos humans
  • Tecnologia
  • Compres
  • Interrelacions de la cadena de valor


La cadena de valor suposa un sistema d'activitats interdependents que es relacionen mitjançant nexes o baules de la cadena, que suposen una relació entre la forma com s'executa l'activitat i el cost o aplicació de l'altra. L'avantatge competitiu es genera tant com a fruit d'una activitat concreta com també de les interrelacions generades entre les activitats de la cadena de valor i ho fan de dues formes:

Optimització: la millora en el procés d'una activitat pot permetre reducció de costos en d'altres. Per exemple, una millora en control de qualitat en el procés de producció es reflexarà en una reducció en els costos del servei de postvenda.

La cadena de valor i l'avantatge competitiu
En termes competitius, el valor és l'import que els compradors estan disposats a pagar pel producte o servei que l'empresa els ofereix, es mesura pels ingressos totals obtinguts. Es crea valor agregat quan la contribució del comprador excedeix el cost total de totes les activitats de la cadena.


Els tipus d'empresari

Ací vos deixe una transcripció del terme "empresari" i la seua evolució històrica. Fet a partir del text original de Andrea Espiña Álvarez:

Economia de l'empresa Adam Smith (1723-1790) R. Cantillon (1680-1734)
J.B. Say (1767-1832) Marshal (1842-1924) F. H. Knight (1885-1972) Per a Schumpeter el factor explicatiu dels guanys és la innivació i el progrés tècnic. Per exemple els avanços tecnològics produeix innovacions en el mercat i fa que les empreses siguin més competitives i originant més ,beneficis exatraordinaris fins que apareix la imitació.
Per això l'empresari ha de innovar fins al punt en que aparegui la imitació i els seus beneficis es vegin reduïts. Així successivament. Segons els economistes de l'escola clàssica, l'empresari és de tipus individual, ja que coincideix amb el propietari del capital i exerceix com a controlador dels mitjans de producció. Cartillon és la primera persona que parla de l'empresari com una persona de negocis, perquè és un agent que compra els mitjans per produir, i posteriorment ho revén a un preu incert.

Say considera que el valor de la producció ha de ser capaç de pagar tots els costos dels factors de producció i aconseguir benefici. Es comencen a separar els objectius de l'empresari i del capitalista. El significat del terme "empresari" canvia a conseqüència de l'adaptació de l'empresa a l'àmbit social, l'empresari afronta un risc professional i no patrimonial, arrisca la continuïtat del seu lloc de treball.
L'empresari diferencia el benefici empresarial (remunerar la capacitat organitzativa) i la remuneració exclusiva de les aportacions del capital (patrimoni).
Segons Knight l'empresari és qui assumeix el risc derivat de l'activitat econòmica (avança els diners) i per aquesta raó ha de ser recompensat amb un benefici.
Les activitats de la direcció en la empresa es classifiquen en:
-Director o empresari professional: Persona que dóna ordres de gestió de l'empresa i desenvolupa la funció d'organització.
-Empresari patrimonial: Assumeix el risc, és la persona que dirigeix i dóna ordres en la empresa (l'empresari professional). J. A. Schumpeter (1883-1950) EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L'EMPRESARI Apareix la tecnoestructura: Les persones que prenen les decisions són professionals que processen i coordinen tota la informació.
La tecnoestructura apareix en les grans empreses, en les petites queda el poder del capitalista.
A les grans empreses els socis i accionistes són únicament els inversors, que tenen com a únic objectiu obtenir un benefici a partir del seu capital invertit. J. K. Galbairth W.G. Bennis (1925) L'empresari ha de ser innovador, un bon líder i un bon estrateg.
Un líder ha unes quealitats personals determinades per poder-les exercir.
Un bon estrateg ha de triar els camins adequats per assolir els objectius fixats.
Finalment, un empresari innovador ho ha de ser en tots els àmbits (tècnic i de gestió).


Enllaç a l'evolució cronològica. Molt interessant!


https://www.timetoast.com/timelines/evolucio-de-l-empresari

Classificació d'empreses

classificació segons la dimensió
Es poden classificar segons la facturació i el nombre de treballadors




Tipus d’empresa
Microempresa
Petita empresa
Mitjana empresa
Gran empresa
Facturació anual
Menys de 2 milions d’euros
No més de 10 milions d’euros
Menys de 50 milions d’euros
superior a 50 milions d’euros
Nre. De treballadors
Menys de 10
De 10 a 49
De 50 a 249
250 o més
Balanç general
Inferior a 2 milions d’euros
No més de 10 milions d’euros
superior a 43


Exemple
papereria
restaurant
starbucks
cocacola



La petita i mitjana empresa (PIME)
Simbolitzen el 99% de la producció i comercialització a catalunya




AVANTATGES I INCONVENIENTS

AVANTATGES
INCONVENIENTS
Flexibilitat: al tenir un tamany petit, és més fàcil i ràpid aplicar canvis
Finançament: no pot accedir a formes de finançament com la borsa. Ells recursos financers que tenen al ser abast són més cars que les d’una gran empresa.
Proximitat: el tracte amb el client és més proper
Escassa força negociadora: la seva mida no els permet imposar condicions a grans empreses o clients.
Escassa conflictivitat: al ser empreses petites poden controlar a tots els treballadors, l’empresari pot estar en tot i per tant la relació és molt directa.
Control: poden ser controlades per empreses més grans a causa del seu tamany petit



Adaptabilitat:hi ha vens i serveis que no són rentables per a les grans empreses però per a les pimes si.
Tècnica I+D: tenen menys presupost per invertir en desenvolupar-se

dimarts, 14 d’agost del 2018

Les regles del joc, a "Economia en colors"

Daron Acemoglu i James Robinson van fer cèlebre el concepte d'"institucions extractives", però... què són les institucions extractives? Ho analitzem amb la col·laboració de César Molinas, Germà Bel i Antonio Baños

El diumenge 24 de setembre del 2017, a les 22.35, TV3 va emetre un nou capítol d'"Economia en colors" amb l'economista Xavier Sala i Martín acompanyat pel periodista Tian Riba. El programa, que manté el repte d'explicar l'economia de manera entenedora, aquesta segona temporada aprofundeix en conceptes més concrets.

Les regles de joc

Què és la llotja del Bernabéu? Daron Acemoglu i James Robinson van fer cèlebre el concepte d'institucions extractives" per explicar per què hi ha països que funcionen i altres que no. Però... què són les institucions extractives? Per què hi ha països extractius i altres d'inclusius? La història ho explica tot o les institucions es poden canviar? I Espanya i Catalunya, quins tipus d'institucions tenen? Ho analitzem amb César Molinas, Germà Bel i Antonio Baños.

El programa

Amb la mateixa voluntat d'explicar l'economia de manera entenedora, aquest és un programa que parla d'economia, però també d'esport, d'educació, de psicologia, d'història, de política, de cultura, de salut, de sociologia, de ciència, d'amor i de la vida en general. Els dotze capítols han estat rodats en més de 100 localitzacions de Catalunya, Madrid i Brussel·les, i en cap cas perdran el caràcter lúdic i pedagògic i l'humor i l'entreteniment.

L'estructura es manté com una "road movie" que comença amb una classe magistral del catedràtic d'Economia Xavier Sala i Martín a l'aula de la universitat. A partir d'aquí, el tema es va desenvolupant a través d'un viatge per diferents escenaris, experiments i personatges, acompanyat de Tian Riba.




El concepte d'empresa


Tots tenim en la ment què es una empresa, però com podríem definir-la?, el seu concepte no resulta tan fàcil d’interpretar, a més a més es un concepte ampli i complex que està relacionat amb moltes funcions i utilitats que desenvolupa al mercat. Una definició podria ser la següent:

Una empresa és una organització amb personalitat jurídica (definida a l'escriptura), que pretén generar riquesa i ocupació, a través de l'elaboració o comercialització d'un producte o servei que satisfaci les necessitats i demandes de la societat. És la unitat de producció bàsica.
En una economia de mercat, les empreses compleixen diverses funcions:



  • Interpreten els desitjos de les persones respecte als béns que els són necessaris, i es dediquen a produir-los, o, si no n'hi ha, produeixen una sèrie de béns que després, a través de la publicitat per exemple, converteixen en necessaris i imprescindibles per als ciutadans.
  • A través dels corresponents mercats, posen els béns produïts a disposició de les persones i perceben en compensació la quantitat de diners corresponent al valor de les seves vendes (el preu), que la majoria de vegades no es correspon al cost de producció (és a dir, per exemple, al treball realitzat per totes les persones que han participat en la creació del producte, ja sigui material o un servei).
  • Adquireixen o contracten (també a través dels corresponents mercats) els factors productius precisos per a desenvolupar la seva activitat productiva, als quals retribueixen amb diners.
  • Algunes empreses simplement es dediquen a servir d'intermediaris entre les persones i altres empreses. És el que s'anomena subcontractació. En aquests casos, l'empresa intermediària contracta a una segona empresa (a vegades aquesta segona a una tercera, etc.) que realitza el servei per menys diners dels que pagaran els consumidors (i per tant, de menys qualitat de la que es pensa el consumidor que està contractant)i així, l'empresa intermediària rep uns diners sense haver estat productiva i a més a més sense tenir cap mena de responsabilitat.